Leo autoras,  Reseñas,  Uncategorized

La passió, de Jeanette Winterson

Reseña en castellano en la segunda página de esta entrada.

Era un idil·li. Potser tots els idil·lis són així: no un contracte entre parts iguals, sinó una explosió de somnis i desitjos que no poden trobar sortida en la vida quotidiana. Només en trobarien en una obra de teatre, i mentre duren els castells de foc el cel és d’un altre color.

Vaig caure al pou de La Passió, de Jeanette Winterson, gràcies a la recomanació de @lletraferits i em va captivar des de la primera pàgina. Ha estat una de les meves lectures preferides d’aquest any, que em va tenir capficada i no em va deixar anar fins força dies després d’acabar-la.

Es tracta de la segona obra de Winterson, però és una barreja perfecta entre la frescor i l’originalitat de les idees primerenques i la maduresa i la seguretat a l’hora de construir el relat que aporta l’experiència. De fet, segons la crítica, és el llibre que l’ha consagrat com una de les autores més originals de la seva època i fins avui en dia.

Així i tot, em sobta que és una obra que ja té més de 30 anys (publicada per primer cop el 1986; som de la mateixa quinta) i, malgrat tot, continua sent rabiosament actual. L’autora juga en ella amb la llibertat més absoluta, la diversitat, el gènere i la identitat sexual, però, sobretot, amb l’ambigüitat.

Llibertat, però també realisme i naturalitat a l’hora de tractar alguns temes tabú com són el sexe o l’abús, sense embelliments ni suavitzants.

Jeanette va créixer al Regne Unit de la contracultura i va haver d’abandonar molt d’hora casa seva després de comunicar als seus pares, religiosos evangèlics, que estava enamorada d’una dona. Totes aquestes vivències van influir en la necessitat de qüestionar-se la moralitat i explorar.

Una exploradora que ens narra la seva aventura amb una prosa viva i eloqüent, molt bella i plena d’imatges i passatges per subratllar.

No sabia com era l’odi, l’odi que ve després de l’amor. És immens i desesperat i l’única cosa que desitja és que li demostrin que està equivocat.

A més a més i malgrat l’enorme fantasia que desprèn el llibre, els personatges són tan vius que sembla que seguin al teu costat mentre llegeixes, fins i tot els secundaris tenen una personalitat molt ben definida i juguen un paper clau a la història. Winterson no deixa res a l’atzar. Però no només els personatges humans, els escenaris, sobretot la ciutat de Venècia, adquireixen un protagonisme i una personalitat tan aclaparadora que sembla que també parlin i interactuïn en la història.

Ambientada en l’època de les Guerres Napoleòniques, no es tracta de cap manera d’una novel·la històrica, sinó més aviat d’una faula, un relat oníric on les fronteres entre realitat i ficció es barregen i es fonen les unes amb les altres. Però no deixa de ser una història que, mentre la llegeixes, et creus de cap a peus i, com en un somni, no és fins que despertes que comences a avaluar amb més racionalitat.

Si us agrada el realisme màgic, les històries que no podeu etiquetar amb facilitat i que us trasbalsen i us incomoden, us encantarà La passió.

Páginas: 1 2

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.