Autor: admin

#llegeixoautoresoct

#llegeixoautoresoct

Ja fa un parell d’anys que el mes tardorenc per excel·lència es dedica a fomentar la lectura d’autores a través de #leoautorasoct. Una iniciativa que va néixer a Twitter el 2016 amb l’objectiu de donar visibilitat a les escriptores i intentar lluitar contra la desigualtat de gènere en el món editorial.

Pàgines: 1 2

La passió, de Jeanette Winterson

La passió, de Jeanette Winterson

Vaig caure al pou de La Passió, de Jeanette Winterson, gràcies a la recomanació de Lletraferits i em va captivar des de la primera pàgina. Ha estat una de les meves lectures preferides d’aquest any, que em va tenir capficada i no em va deixar anar fins força dies després d’acabar-lo.

Resum lector de meitat d’any…

Resum lector de meitat d’any…

Sóc una envejosa, no em fa vergonya reconèixer-ho… Així que quan vaig veure el nou vídeo de @trotalibros amb el seu Mid Year Freak Out Booktag em vaig dir a mi mateixa: el faràs encara que ningú t’hagi nominat; ho saps. I aquí estem, fent balanç d’un mig any lector que, en comparació amb l’anterior, està sent molt fluix. Si em segueixes a Instagram segur que ja saps el perquè. Entre una cosa i una altra, el temps ha passat molt més ràpid del que m’agrada reconèixer i ja sé que no compliré cap dels objectius que m’havia fixat a principis d’any. Tampoc m’importa massa, si t’he de ser sincera, ja que estic prioritzant cuidar-me a mi mateixa i gaudir, deixant de banda obligacions autoimposades. I, de moment, m’està funcionant molt bé, perquè a poc a poc vaig retrobant el plaer en algunes activitats que, fins fa ben poc, no em venien gens de gust. Però no et dono més la llauna. Et deixo amb les preguntes.

Fugir era el més bell que teníem, Marta Marín-Dòmine

Fugir era el més bell que teníem, Marta Marín-Dòmine

*Versión íntegra en castellano en la página 2 La filla regularment fa les maletes i se’n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l’empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? Quan…

La ciutat i la casa

La ciutat i la casa

A estas alturas de la película no es ningún secreto que Ginzurg me gusta; que me gusta mucho. Su calmada potencia narrativa y el talento que tiene para zambullirse en las profundidades de las relaciones interpersonales me absorben inevitablemente y me impulsan no solo a leerla, sino también a querer hablar de ella.

La mort i la primavera, Mercè Rodoreda

La mort i la primavera, Mercè Rodoreda

He necessitat un parell de mesos per deixar reposar la lectura de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, i no es que avui estigui inspirada, però crec que mai em sentiré prou preparada per parlar-ne com cal. No sé si es un llibre,…